Historia del Castell
L'orígen del castell està estretament vinculat a la construcció de l'església de Sta Maria ja que es va edificar inicialment per a la seva defensa.
Se sap de l'existència de l'església de Sta Maria des de l'any 966 en què apareix referida en un document. Hi ha testimonis escrits datats de l'any següent en que es fa efectiva la donació del castell de Kastrum Fèlix a l'església de Sta Maria. Això vol dir que en el segle X ja existia l'església, un castell i un petit nucli de població.
El nom de Castrum Fèlix evolucionà cap a Castrum Fidelium. Segons Vicente A. Medina, el nom de Fèlix tant es pot referir al nom propi del senyor (Castell de Fèlix) com al concepte romà-llatí de fèlix=fèrtil, ja que els romans utilitzaven, referit a la terra, el terme fèlix per a camps o llocs fèrtils. Sembla més probable aquest orígen ja que si fos el nom del propietari del castell alguna notícia històrica ens hauria arribat degut a la importància fronterera i conflictiva de la zona.
En els seus orígens, no es tractava per tant d'un castell tal i com l'entenem ara, consistia probablement en una torre o construcció tapial.
Hi ha una llegenda que explica que Carlemany, que era emperador dels francs estava preocupat per l'avenç dels musulmans al llarg del territori català i procurava aturar-los repoblant els territoris. Per ajudar a la repoblació, Carlemany va donar al seu fill, Ludovico Pío, la imatge de la Mare de Déu de la salut, que li havia entregat el Sant Pare Adrià II, amb l'encàrrec de fer que es construís una església al puig del castell: l'església de Santa Maria de Kastrum Fèlix
Aquesta petita església s'encarregava de donar l'alerta amb les campanes per acollir i protegir els pagesos del voltant
L'església original era un petit edifici (pre-romànic), en forma de planta de creu llatina, amb una capçalera amb tres àbsis semicirculars al creuer dedicats a Sta Maria, St Miquel i Sant Joan, i coronat per un cimbori sobre el que descansenun petit campanar de torre. Religiosament depenia del Monestir de Sant Cugat, però durant uns anys va administrar els seus béns amb independència de l'esmentat monestir.
A partir del segle X, l'església de Sta Maria i el seu castell passaren a dependre del monestir de St Cugat, que després d'uns anys cedí l'usdefruit al domini d'una família de Gavà, els Ticio.
Es convertiren en senyors del terme i rebien dels camperols una part de les collites i l'aviram. Posteriorment van percebre també una quantitat per les transmissions per herència, pels casaments, pel fet que creuessin les seves terres, etc.
Progressivament es produeix un deteriorament de la situació dels habitants del territori.
Entre d'altres motius la ubicació relativament estratègica de la zona fa que aquesta actui de frontera amb els musulmans i al mateix temps es veu amenaçada per un altre perill: les accions pirates de naus musulmanes i genoveses.
Aquesta situació va portar, segons Neus Lorenzo, a l'organització d'un sistema visual per avisar en cas de perill, amb la construcció de diferents torres de defensa que encara es conserven avui en dia, com la de torre Barona.
Quan s'albirava l'enemic, s'enfilaven a la torre, retiraven l'escala de mà que permetia accedir al segon pis i encenien foc per avisar del perill.
Un dels punts més importants era la Torre de Guàrdia (Barona), en un turó proper a la costa construïda al segle XII i des d'allà es posava en alerta la Casa-Quadra de Castelldefels i els masos fortificats del voltant
Posteriorment va pertànyer a la família March, llavors al capdavant de la baronia de l'Eramprunyà. Els March reformen la casa-quadra (castell) i edifiquen una muralla defensiva al costat de l'església. Els barons també nomenaven un batlle com a representant de la seva autoritat.
Per diverses circumstàncies històriques, al llarg del segle XVII, l'església i el castell es va abandonant, fins acabar en estat pràcticament ruinós.
El 1719 es restaura l'església i es construeix un nou altar dedicat a la Verge de la Salut. El rector responsable de totes les reformes està enterrat a la mateixa església com ho mostra una llosa que porta el seu nom.
En el segle XIX (1810-1815), s'adorna la capella de nostra Senyora de la Salut amb les pintures al fresc que encara podem reconèixer. El mestre pintor Francisco Rodríguez decorà les parets amb estil neoclàssic i tapant altres obres de tipus barroc descobertes durant la restauració del 1994 Hi ha una inscripció que en deixa constància en una cornisa.
El castell es va anar abandonant fins que, l'any 1897 Manuel Girona va comprar la baronia de l'Eramprunyà, i per tant gran part dels termes de Gavà, Begues i Castelldefels. Va encarregar la reforma del castell, va traslladar el cementiri, i va repoblar la muntanya. Enric Sagnier va ser l'arquitecte encarregat de convertir el castell en residència senyorial i d'esbarjo. Afegeix una muralla a tot el perímetre, algunes torres i unes quantes finestres imitant l'estil gòtic florit. Afegeix la torre de Tramuntana on situa l'accés i probablement construeix o reconstrueix les dues torres quadrades d'accés que sostenen una portalada de mig punt d'aquella època. Va restaurar l'església de Sta Maria, que va passar a ser pel seu ús privat i en va fer construir una altra al peu del castell que seria per al poble, la que actualment és l'església de la mare de Déu de la Salut.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), el castell va ser utilitzat com a caserna i presó de les Brigades Internacionals. La capella de la Salut degué allotjar el cos de guàrdia, i els brigadistes hi van deixar una sèrie de grafits que representen paisatges i personatges històrics del moment, vaixells i avions que es devien veure des del castell, i altres representacions més simbòliques i imaginatives. Són un testimoni de l'època en una església de Santa Maria molt abandonada
A l'inici dels anys vuitanta hi havia manca d'escoles a Castelldefels i es van fer servir espais del castell com a aules. Hi assistien alumnes de l'escola Jacint Verdaguer i de l'escola Margalló. Ocupaven el que havien estat les quadres i les sales del primer pis, entre elles, la Sala Magna.
Els treballs de Restauració del castell es van iniciar el 1989 amb els preceptius estudis històrics i constructius.
La intervenció arquitectònica iniciada el 1990 va perseguir dos objectius: adaptar funcionalment l'edifici per al nou ús (activitats culturals, concerts...) i revalorar els seus aspectes històrics, arquitectònics i artístics.
Algunes de les restes romanes trobades s'han deixat visibles en el presbiteri sota un paviment de vidre laminat recolzat sobre una estructura metàl.lica.
A la capella de la Salut es va refer el mur que delimitava el campanar i s'hi van adossar unes grades de fusta que amplien la capacitat d'ús de l'església i serveixen d'accés a un balcó, des del qual es poden contemplar els grafits de la Guerra Civil i les pintures neoclàssiques del 1812 restaurades, a sota de les quals van aparèixer pintures barroques.
A l'exterior es van eliminar alguns afegits moderns que pertorbaven la contemplació de l'edifici.
Per evitar la dispersió produida pels diversos materials que composaven els murs de l'església, es va unificar el color, cobrint-ho amb un revestiment blanc, lleugerament tenyit.
Al pati que s'obre davant la portada renaixentista , es van recuperar les rajoles vidriades blanc-i-blaves d'aquella mateixa època mitjançant reproduccions realitzades amb la mateixa tècnica
Se sap de l'existència de l'església de Sta Maria des de l'any 966 en què apareix referida en un document. Hi ha testimonis escrits datats de l'any següent en que es fa efectiva la donació del castell de Kastrum Fèlix a l'església de Sta Maria. Això vol dir que en el segle X ja existia l'església, un castell i un petit nucli de població.
El nom de Castrum Fèlix evolucionà cap a Castrum Fidelium. Segons Vicente A. Medina, el nom de Fèlix tant es pot referir al nom propi del senyor (Castell de Fèlix) com al concepte romà-llatí de fèlix=fèrtil, ja que els romans utilitzaven, referit a la terra, el terme fèlix per a camps o llocs fèrtils. Sembla més probable aquest orígen ja que si fos el nom del propietari del castell alguna notícia històrica ens hauria arribat degut a la importància fronterera i conflictiva de la zona.
En els seus orígens, no es tractava per tant d'un castell tal i com l'entenem ara, consistia probablement en una torre o construcció tapial.
Hi ha una llegenda que explica que Carlemany, que era emperador dels francs estava preocupat per l'avenç dels musulmans al llarg del territori català i procurava aturar-los repoblant els territoris. Per ajudar a la repoblació, Carlemany va donar al seu fill, Ludovico Pío, la imatge de la Mare de Déu de la salut, que li havia entregat el Sant Pare Adrià II, amb l'encàrrec de fer que es construís una església al puig del castell: l'església de Santa Maria de Kastrum Fèlix
Aquesta petita església s'encarregava de donar l'alerta amb les campanes per acollir i protegir els pagesos del voltant
L'església original era un petit edifici (pre-romànic), en forma de planta de creu llatina, amb una capçalera amb tres àbsis semicirculars al creuer dedicats a Sta Maria, St Miquel i Sant Joan, i coronat per un cimbori sobre el que descansenun petit campanar de torre. Religiosament depenia del Monestir de Sant Cugat, però durant uns anys va administrar els seus béns amb independència de l'esmentat monestir.
A partir del segle X, l'església de Sta Maria i el seu castell passaren a dependre del monestir de St Cugat, que després d'uns anys cedí l'usdefruit al domini d'una família de Gavà, els Ticio.
Es convertiren en senyors del terme i rebien dels camperols una part de les collites i l'aviram. Posteriorment van percebre també una quantitat per les transmissions per herència, pels casaments, pel fet que creuessin les seves terres, etc.
Progressivament es produeix un deteriorament de la situació dels habitants del territori.
Entre d'altres motius la ubicació relativament estratègica de la zona fa que aquesta actui de frontera amb els musulmans i al mateix temps es veu amenaçada per un altre perill: les accions pirates de naus musulmanes i genoveses.
Aquesta situació va portar, segons Neus Lorenzo, a l'organització d'un sistema visual per avisar en cas de perill, amb la construcció de diferents torres de defensa que encara es conserven avui en dia, com la de torre Barona.
Quan s'albirava l'enemic, s'enfilaven a la torre, retiraven l'escala de mà que permetia accedir al segon pis i encenien foc per avisar del perill.
Un dels punts més importants era la Torre de Guàrdia (Barona), en un turó proper a la costa construïda al segle XII i des d'allà es posava en alerta la Casa-Quadra de Castelldefels i els masos fortificats del voltant
Posteriorment va pertànyer a la família March, llavors al capdavant de la baronia de l'Eramprunyà. Els March reformen la casa-quadra (castell) i edifiquen una muralla defensiva al costat de l'església. Els barons també nomenaven un batlle com a representant de la seva autoritat.
Per diverses circumstàncies històriques, al llarg del segle XVII, l'església i el castell es va abandonant, fins acabar en estat pràcticament ruinós.
El 1719 es restaura l'església i es construeix un nou altar dedicat a la Verge de la Salut. El rector responsable de totes les reformes està enterrat a la mateixa església com ho mostra una llosa que porta el seu nom.
En el segle XIX (1810-1815), s'adorna la capella de nostra Senyora de la Salut amb les pintures al fresc que encara podem reconèixer. El mestre pintor Francisco Rodríguez decorà les parets amb estil neoclàssic i tapant altres obres de tipus barroc descobertes durant la restauració del 1994 Hi ha una inscripció que en deixa constància en una cornisa.
El castell es va anar abandonant fins que, l'any 1897 Manuel Girona va comprar la baronia de l'Eramprunyà, i per tant gran part dels termes de Gavà, Begues i Castelldefels. Va encarregar la reforma del castell, va traslladar el cementiri, i va repoblar la muntanya. Enric Sagnier va ser l'arquitecte encarregat de convertir el castell en residència senyorial i d'esbarjo. Afegeix una muralla a tot el perímetre, algunes torres i unes quantes finestres imitant l'estil gòtic florit. Afegeix la torre de Tramuntana on situa l'accés i probablement construeix o reconstrueix les dues torres quadrades d'accés que sostenen una portalada de mig punt d'aquella època. Va restaurar l'església de Sta Maria, que va passar a ser pel seu ús privat i en va fer construir una altra al peu del castell que seria per al poble, la que actualment és l'església de la mare de Déu de la Salut.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), el castell va ser utilitzat com a caserna i presó de les Brigades Internacionals. La capella de la Salut degué allotjar el cos de guàrdia, i els brigadistes hi van deixar una sèrie de grafits que representen paisatges i personatges històrics del moment, vaixells i avions que es devien veure des del castell, i altres representacions més simbòliques i imaginatives. Són un testimoni de l'època en una església de Santa Maria molt abandonada
A l'inici dels anys vuitanta hi havia manca d'escoles a Castelldefels i es van fer servir espais del castell com a aules. Hi assistien alumnes de l'escola Jacint Verdaguer i de l'escola Margalló. Ocupaven el que havien estat les quadres i les sales del primer pis, entre elles, la Sala Magna.
Els treballs de Restauració del castell es van iniciar el 1989 amb els preceptius estudis històrics i constructius.
La intervenció arquitectònica iniciada el 1990 va perseguir dos objectius: adaptar funcionalment l'edifici per al nou ús (activitats culturals, concerts...) i revalorar els seus aspectes històrics, arquitectònics i artístics.
Algunes de les restes romanes trobades s'han deixat visibles en el presbiteri sota un paviment de vidre laminat recolzat sobre una estructura metàl.lica.
A la capella de la Salut es va refer el mur que delimitava el campanar i s'hi van adossar unes grades de fusta que amplien la capacitat d'ús de l'església i serveixen d'accés a un balcó, des del qual es poden contemplar els grafits de la Guerra Civil i les pintures neoclàssiques del 1812 restaurades, a sota de les quals van aparèixer pintures barroques.
A l'exterior es van eliminar alguns afegits moderns que pertorbaven la contemplació de l'edifici.
Per evitar la dispersió produida pels diversos materials que composaven els murs de l'església, es va unificar el color, cobrint-ho amb un revestiment blanc, lleugerament tenyit.
Al pati que s'obre davant la portada renaixentista , es van recuperar les rajoles vidriades blanc-i-blaves d'aquella mateixa època mitjançant reproduccions realitzades amb la mateixa tècnica
posted by Oliver at 12:11 p. m.
1 Comments:
potrebo, da preverijo:)
Publicar un comentario
<< Home